Elisabet Coscojuela, professora i biòloga


“Ja fa un any que vaig deixar de treballar al Carmel. M’agradava molt però cal descansar d’entorns tan durs. Els alumnes amb tantes mancances (afectives, culturals, socials…) són la majoria de vegades els que et donen més alegries, els que fan que la teva feina tingui sentit i esdevingui gratificant. En aquest entorn, vaig pensar que seria una bona idea oferir-los la possibilitat de provar una classe de ioga. Per ells i perquè la poguessin aplicar després en les seves feines de cuidadors de gent gran. La majoria n’havia sentit a parlar però ningú havia anat a cap classe. I en aquest punt va aparéixer la Noe Ruiz de Proioga, que ràpidament es va oferir a donar classe a vintipico adolescents amb el seu entusiasme que s’encomana. Jo no estava segura de si els alumnes s’ho prendrien seriosament o passarien de tot. Però s’ha d’apostar per allò en que creus! I va ser fantàstic! Encara se’m posa la pell de gallina quan els veig intentant portar la respiració a mesura que aguantaven en les asanes. Sobretot els més “gamberrots” que al principi es veien ridículs fent aquest tipus d’activitat i finalment van gaudir com el que més. Va ser un èxit total, i 100% fruit del saber fer i de l’empatia de la Noe. No puc estar més agraïda i ells només em preguntaven que quan ho tornaríem a repetir. Namasté!”
captura-de-pantalla-2017-01-13-a-les-20-03-45
Anuncis